Vardon ensema i tempes de n‘outa …

Te chest modul te fajon fèr n viac con nos etres. Te jirès endò te la storia del Euregio col didament de na linia del temp te podarès te mever su la strèda romana cognosciuda desche la Via Claudia Augusta. Te metaron dant dates, videos, n modul e doveres interatives. No menciarà bensegur endesfides piutost senestres per nesc esperc e per noscia espertes.  

La linia del temp de la region europa.

La region europeèna Tirol-Sudtirol-Trentin l’à na storia n muie longia e entorcolèda. Enlongia chesta linia del temp te troarès i evenc prinzipèi che i l’à caraterisèda. Più inant te podarès jir tel fon de la cognoscenzes con chesta scheda de lurier! (traslatèda da voetres)  

Sotscrizion del document costitutif

 

14.6.2011

Mobilità e energia, sanità, economia e enrescida: ai 14.06.2011 a Catstel Thun a Ton (val de Non) vegn metù su a na vida formala l Grop europeèn de cooperazion teritorièla “Tirol-Sudtirol-Trentin” (GECT). Te chela ocajion i esecutives de la trei regions i stabilesc i argomenc fondamentèi con chi che vegnarà endrezà l’Euregio.    

per vardèr

l video de la costituzion
Druca chiò!

per cognoscer zeche de più

sul euregio
Druca chiò!

L tirol endèna l temp di romans:
La strèda romana claudia augusta 

Dal XV centené i.C. enscin al IV d.C. l Tirol l é stat sot l control roman. I romans i à fat su strèdes e campamenc militères. I à fat su zitèdes desche per ej.  Tridentum (anchecondì Trent), Aguntum a Lienz o l campament militèr de Veldidena (a Wilten, cianton de Dispruch). 

Na strèda romana n muie de nonzech l era la strèda Claudia Augusta che coleèa la Tèlia del nord co la Baviera de anchecondì, olache l era la zità de Augusta (Ausburg). La strèda ge jia do a la costes de la pèrt auta del mèr Adriatich, la ruèa a Trent e la jia inant passan per Busan, Meran, l jouf de Resia, Landeck, Imst e l jouf de Fern enscin a la zità de anchecondì de Augusta, te la Germania del sud. Se podea aboncont tor la strèda ence da Busan e passèr fora la èlpes passan per l Prener, Zirl e l mont Zirler Beg.    

DOER n. 1:  

Vèrda fora delvers la chèrta col percors de la strèda Claudia Augusta. Met ite la zitèdes che mencia tel orden dret:
Unejia, Augusta, Busan, Landeck, Trent 

 

Doer n. 2:  

I romans i era bogn, te na dì, de jir per presciapech 35 km, più o manco. Enlongia sia strèda i scontrèa desvalives lesc e ostaries. 

Doer n. 3:

Zacan, tel raion tiroleis de anchecondì, stajea l popul di Rec che no se à remì beleche nia deldut contra i romans. Do che i Romans i à arjont l raion alpin i à portà sia usanzes, sia leges e soraldut sie stil de vita. Druca sul roman per cognoscer la sacotanta inovazions che i romans se à portà do. Rejonà  dessema te clas dintornvia i conzec senestres o proà a troèr schiarimenc te la rei.  

 

 

Consees per la persoanlisazion del 2° toch de puzzle 

“Rejonà dessema te clas e proà a selezionèr i 5 evenc più emportanc per la storia tiroleisa. Despiegà la rejon percheche l é stat chierì fora chi evenc. Tacà voscia Top 5 de la storia tiroleisa sul toch de puzzle e fornilo con imagines significatives e dessegnes adaté”.